Cercar: 
Art Urbà a Santa Eulàlia

Can Trinxet

per Garbi KW

Mentre realitzava el comissariat de la pintada del mural de la fàbrica Ca Trinxet, per motius personals vaig decidir prescindir del color per un temps fins que aquest no em fes semblar absurd. Just en aquest moment de fos a negre emocional i mentre mirava les obres de rehabilitació de la fàbrica, em vaig assabentar que un dels annexos de la fàbrica que estàvem pintant (que no és patrimoni de la ciutat) estava a punt de ser demolit per a engrandir un pipican de la plaça. Allí just davant ho tenia, mitjà en ruïnes, tageado, brut, tapiat i amb un sintecho gairebé invisible que a les nits es colava per un forat i que als matins desapareixia encara que mai abans sense donar-me els bon dia i dedicar-me un somriure.

Just aquí comença el meu projecte anomenat dignitat, amb un clar compte enrere. La primera fase va ser al costat de les noies de la fundació Idea realitzant un taller de diversos dies sobre muralisme en el qual em van ajudar a donar color i quan es va acabar i aquestes van deixar de venir, es va convertir en un repte personal que va consistir a donar tots els meus colors més saturats dels quals dies abans renegava, els meus dibuixos més bonics i tot el meu amor incondicional a alguna cosa, amb l'únic motiu que sé que no durarà.

Durant la segona fase vaig aprofitar tot aquest temps de solitud i concentració a estones per a plorar i altres a meditar sobre estil i nous processos creatius que estic començant a desenvolupar. Vaig utilitzar el color, el cute i la felicitat com sempre de manera subversiva i vaig arribar a la conclusió que el gènere infantil és una construcció social tan nociva com unes altres, una manera de relegar tot l'innocent, colorista i bo a un gènere menor destinat només als nens per a justificar les nostres vides d'adults grisos, de ramats mediocres i d'esclavitud capitalista, on sent grises som més fàcilment reemplaçables.

El disseny en si és un collage de diverses coses, no hi ha res nou, hi ha un poster sobre la diversitat en les famílies que vaig fer per a una campanya d'una organització i que es va convertir en una col·laboració d'usar i tirar, hi ha una pàgina d'un projecte de llibre d'acolorir que mai aconsegueixo acabar, també hi ha diversos dissenys fets durant la pandèmia, algun coronavirus camuflat i personatges de tutorials que realitzava per a YouTube i on vaig aconseguir triomfar i em vaig anar al no tenir res a dir.

Avui encara no sé quin dia derroquessin aquest annex, ni si aconseguiré veure'l i gravar-lo, tampoc sé que tanco amb això, però segur que és una cosa important perquè ho sento.
Així que si us agrada o sentiu curiositat, avui encara podeu passar a veure-ho i sentir que és una cosa que no durarà.

Centre Cultural La Bòbila - Plaça de la Bòbila, 1 - Telf: 93 403 26 50 (de dilluns a divendres de 9 a 14 i de 16 a 22 hores) - Contacta
Ajuntament de L'Hospitalet